“Cal invertir més en família amb criteris de justícia social”

Eva Holgado, Presidenta de la Federació Espanyola de Famílies Nombroses

Més de 47.000 famílies nombroses expliquen en el seu si amb un membre amb discapacitat. Aquesta federació, que podria qualificar-se com una gran família, lluita pels drets de totes les famílies nombroses, per la millora dels recursos i pel reconeixement d'un sector que a més és motor econòmic i social.

Davant la situació de crisi actual i l'escassetat d'ajudes i suports les famílies nombroses s'han convertit en una aventura perillosa?
Més que una aventura perillosa, podríem dir que és una bogeria meravellosa. Formar una família nombrosa avui dia és enfrontar-te a una carrera d'obstacles econòmics, laborals i socials, perquè no hi ha suficients suports. A Espanya, la família està desatesa des de fa anys, perquè no se li ha donat el suficient valor, la suficient importància, i per tant no s'han dedicat els recursos que mereix, tenint en compte que és un element clau per a l'estabilitat i la cohesió social, a més de motor econòmic i social.

La discapacitat és un factor més a tenir en compte en les famílies, quantes famílies nombroses compten amb un membre amb discapacitat?
Segons les dades que disposa l'Institut Nacional d'Estadística de l'any 2007, hi ha una mica més de 47.000 famílies nombroses (amb el títol corresponent) amb algun membre amb discapacitat en un sector d'unes 420.000 famílies, és a dir, l'11 per cent.

Quines accions duen a terme a favor d'aquestes famílies?
Tots els nostres programes i línies de treball beneficien a aquestes famílies. En la nostra entitat, treballem la integració i la igualtat d'oportunitats i, en aquest sentit, no hi ha programes específics per a persones amb discapacitat, però les nostres associacions a l'hora de desenvolupar els seus serveis li dediquen especial atenció a aquest sector perquè són conscients que tenen una problemàtica especial. En qualsevol activitat o servei als socis, com a servei de cangur, *ludoteca, excursions, etc., es tenen en compte les necessitats de les persones amb discapacitat, destinant recursos materials o humans per atendre'ls i cobrir les seves especials necessitats.

Hi ha algunes associacions que també desenvolupen iniciatives, programes o jornades específiques sobre les persones amb discapacitat. Quins serien les reclamacions per a aquestes famílies nombroses que compten amb la discapacitat en el seu si?
L'important és una millora de les prestacions per discapacitat, un bon desenvolupament de la Llei d'Autonomia Personal i alhora una aposta important, real, per la família. Fan mancada mesures eficaces, prestacions molt més generoses que les que hi ha actualment.

El Cermi ha denunciat la falta de protecció social i suport públic que sofreix la família a Espanya, especialment visible en el cas de les famílies que tenen en el seu si a membres amb discapacitat. Quin és el principal problema al que s'enfronten aquestes famílies?
Les famílies que tenen en el seu si membres amb discapacitat estan doblement afectades, perquè no compten amb suficients recursos ni probablement aconsegueixin el nivell màxim d'inclusió en l'àmbit social i, sobretot, laboral. Igual que ocorre amb les mares de família nombrosa, que estan doblement discriminades, per ser dones i per tenir molts fills; les famílies amb membres amb alguna discapacitat, s'enfronten al doble d'obstacles; primer perquè, com a famílies amb persones a càrrec, sofreixen les conseqüències de la crisi, l'atur…, però a més, han de fer-ho amb menys recursos i menys oportunitats que la resta de les persones.

I quina és la reclamació que fan des d'aquí i ara als governants?
Demanem que la família, les famílies amb fills i en particular les nombroses, siguin valorades en la mesura en què els correspon, per tot el que aporten: estabilitat social, capital humà, desenvolupament econòmic… En funció de l'important paper que juguen han de ser recolzades; s'ha d'invertir més en família i amb els criteris de la justícia social, que no és donar a tots igual, sinó a cadascun el que li correspon. Així, s'ha de tenir en compte nombre de fills i les situacions especials de les famílies, com el tenir membres amb alguna discapacitat, que precisen una atenció especial.

Espanya està molt lluny en nivell de protecció social familiar de la mitjana dels països europeus. Quins serien els models europeus que seguir?
El model a seguir en política familiar és el de França, un país que està al capdavant d'Europa en índex de fertilitat, amb 2 fills per dona, enfront de l'1,4 que té Espanya. És un país al que haurien de mirar més els nostres governants, perquè les seves mesures, pel model social i el tipus de vida, clima, costums, etc., són perfectament vàlides per a Espanya; a França no han inventat la roda, simplement han estat conscients de la importància de la família, de les famílies amb fills, per al futur de qualsevol país, i han fet una gran aposta, amb una política molt valenta i clara de conciliació, amb mesures que aquí no existeixen, com a permisos laborals remunerats per un any, que han fet que la natalitat s'incrementi considerablement.

Segons el parer del Cermi, el nostre país necessita una llei integral de suport a les famílies. Coincideixen en aquest cas amb el sector de la discapacitat?
Realment fa mancada voluntat política per destinar els recursos necessaris; ara mateix hi ha unes prestacions econòmiques per fill que són ridícules (24 euros al mes) i residuals, perquè el límit de renda (17.000 euros per a una família amb 3 fills) deixa fora al 90 per cent de les famílies. El xec-bebè ampliat, 3.500 euros, que es va establir per a famílies nombroses i també per a casos de discapacitat, el mateix; tenia un límit de renda que feia que anés una mesura pràcticament irreal. Aquestes quanties, els llindars de renda, estan totalment al marge de la realitat.

Quines relacions mantenen actualment amb el Cermi?
Tenim interessos comuns, perquè ens uneix el sector de les persones amb discapacitat, i per això crec que podem fer moltes coses junts. Hem de col·laborar mútuament, unir recursos i experiències per avançar i millorar la situació de les famílies que tenen algun membre amb discapacitat. Des d'aquí brindo la col·laboració de la Federació, la nostra total disposició a treballar amb el Cermi en iniciatives en les quals considerin que té cabuda la nostra entitat.

(Entrevista publicada en cermi.es, juliol-agost)