 |
 |
|
|
| Asociación de Familias Numerosas de Catalunya | Català
 Versión para imprimir  Enviar a un amigo |
 |
|
|
Entrevista a Joan Pera, actor y padre de familia numerosa
Ostres! És que sóc molt despistat, saps? Així és com comença l'entrevista amb Joan Pera. Fa un quart d'hora que l'espero al vestíbul del Teatre Comtal on representa junt amb Paco Morán la comèdia Mamaaa!. Són les vuit i quart i tan sols manquen tres quarts d'hora perquè comenci la funció. Correm cap el seu camerino i ens seiem en un sofà vermell rodejats dels objectes teatrals que un actor acostuma a tenir... Tinc sis fills d´edats molt diverses, 31,29,24,18 i dos bessons de 17 anys. Sóc el petit de cinc germans i la meva dona és la gran de tres... Per què vau decidir ser família nombrosa? Això voldria saber jo... (riu). Mai no hem planificat el nombre de fills. Jo crec que els projectes i les perspectives venen per si mateixes perquè hi ha coses que no les tens a les teves mans... L´home proposa i Déu disposa, oi? Els fills van anar venint i nosaltres els vam aceptar plenament perquè som una parella predisposada a compartir i a tenir una vida familiar plena. Creus que el fet que la teva dona i tu provingueu de famílies nombroses pot haver influït a l’hora de tenir fills? En el meu cas no ho crec perquè els meus germans eren bastant més grans que jo i no vam viure una vida massa familiar. Aquesta idea de grup, de clan, de compartir, d´estar al costat de l´altre potser sí que l’ he viscuda, però d´això me n´he adonat quan he tingut els meus fills. Com has compaginat la teva feina artística amb la teva familia? D´una manera molt complicada perquè un artista té horaris i vivències molt diferents i és una persona una mica peculiar i més aviat solitària amb les seves vivències. El que ens ha costat més a casa és que els nanos visquessin i acceptessin aquestes vivències d´artista i no tant els horaris de la taula i l’escola. La meva dona i jo sempre hem procurat trobar un moment per estar tots junts i tot i que mai hem tingut unes vacances “normals” el dia que sortim tots junts ho valorem molt. Un altre moment difícil és quan arribo a casa després de la funció perquè m’agradaria sopar deu minuts tranquil i sé que no puc perquè veig que els meus fills em necesiten i volen comentar-me les seves coses. Ja veurem què en surt del fet de tenir uns pares atípics. Jo crec que aquestes vivencies que han viscut sí que els ha servit per ser uns nanos diferents, més ressabiats potser, especialment a l’escola. Creus que el fet d´haver transmés els teus dots interpretatius en els teus fills pot haver influït en la seva educació? És molt difícil ser el fill d´algú encara que es tracti d´una persona sense massa rellevància, com jo. Jo no els he volgut pas transmetre una vida artística perquè les qüestions artístiques tenen a veure amb els sentiments i les maneres de veure les coses. És cert que han viscut una mica la meva vida, i jo he procurat transmetre les coses de la vida però perquè després cadascún d´ells faci la seva. Quin valor té per tu la família? Jo t´hauria de dir que moltíssim però tampoc vull carregar-ho tot a la família. La família ha estat per a mi un punt d´equilibri extraordinari en un tipus de vida tan hetèrea com ha estat la meva, on els valors són tan subjectius i tan poc valorats. És indubtable que els problemes apareixen a mesura que els fills es fan grans i deixen de ser fills per convertir-se en persones. Jo sóc un pare que no sap prescindir dels problemes dels seus fills i per això pateixo i estic molt per ells. Per mi la familia implica compartir totes les coses siguin disgustos o alegries i de saber que s´han de repartir els talls a taula. Jo vaig fer el mateix amb els meus pares i germans i aquesta idea he procurat transmetre-la als meus fills. La teva dona també treballa o ha pogut dedicar-se més als vostres fills? Aquest és el problema social... també treballa perquè nosaltres no hem tingut patrimoni i vivim gràcies a que tots dos treballem per tirar endavant la famíia. Què feieu quan els nens eren més petits i treballàveu? Els nens anaven a la guarderia als 15 dies perquè la meva dona un cop havia tingut els nens anava a treballar als tres dies a la botigueta que teniem. En aquella època jo feia molta televisió i doblatge i tampoc vaig poder cuidar-los com m´hagués volgut. Els grans ens han ajudat bastant a cuidar dels més petits tot i la diferència d´edat. Heu tingut la sensació d’ haver renunciat a alguna cosa per cuidar dels vostres fills? No, perquè si hagués renunciat a alguna cosa potser no els hauria tingut. Jo he fet sempre el que m´ha agradat fer dintre de les meves limitacions i els nens han anat seguint la nostra vida. Com vau conéixer FANOC? A través d´un contacte... crec que de ràdio Estel. Jo sóc el parer que les coses han de sorgir de manera natural i per això mai no he volgut anar amb cap bandera de màrtir demanant ajuda pel fet de tenir molts fills. Què et sembla el que fa l´Associació de Famílies Nombroses de Catalunya? És la meravella del segle! Anar a tenir crios en un moment en què la societat està completament girada ha de tenir una representació. Ens agradi o no ens agradi, el futur passa per una parella estable amb fills. Hi hagi les modes que hi hagi no hi ha res millor que això. És molt complicat que la societat s´hagi girat d´equena perquè quan hagi de tirar mà de la gent serà dels nostres fills. Jo ja sabia que Franco no ens donaria ni un duro, ni la Generalitat, ni l´Ajuntament però que hi hagi algún tipus de recolzament és necessari. Què penses que s´hauria de fer per la família? Molt recolzament social, especialment en temes de vivenda. No pot ser que es deixin guanyar tants diners a uns especuladors del sòl quan cada membre de la familia necesita el seu espai. Si els nanos s ´han de casar en un espai de 50 o 60 metres quadrats no tindran massa fills. Després arribarà el moment en què tot seran lleis, perquè tot això va per modes, i jo ja sé que no les arreplegaré. Quines injustícies has patit pel fet de ser familia nombrosa? Per exemple, haver de pagar una assegurança mèdica multiplicada per vuit. Tampoc he pogut venir a viure a Barcelona perquè no he trobat un pis amb l’espai que necessito i els que ens anirien bé estan a uns preus impossibles. Tard o d´hora hi hagi el Govern que hi hagi haurà de recolzar les famílies.Ara no ho veu perquè sembla que aquesta realitat quedi molt lluny i té altres prioritats però a la llarga el problema hi serà. Alguna vegada us heu sentit discriminats o ridiculitzats pel fet de ser família nombrosa? Per ser família nombrosa no però pel fet de ser família sí. Jo visc en un ambient on el que prima és ser tot el contrari, trencador i àcrata. Sempre m´han fet sentir com si un home amb familia no pintés res enmig d´aquest escenari. Aquest és un país amb cultura de l´eixample on la gent que hi viu té molts diners i pisos. Una cultura que mai s´ha preocupat de la vida al dia a dia. Hi ha molta gent que no em pot veure en aquesta professió pel fet de tenir una família. Nosaltes sempre ens ho hem agafat amb molta ironia i jo mai no he pretés que em perdonessin res per haver tingut 6 fills. En un cotxe de cinc places hem anat vuit si convé... Deuen ser moltes les anècdotes per recordar en una familia nombrosa, oi? Sí, quan sortim tots junts ens passa de tot i les coses ens han marcat molt. Amb el cotxe ens han pasta unes quantes. Una vegada anant cap a Lourdes els de l´aduana no em deixaven passar perquè anavem sis en un cotxe de cinc. Jo li vaig dir: “Però si vaig a veure a la Virgen i torno, què vol, que deixi un nen en aquí? Aleshores ens va començar a perseguir... (somriu) o quan els cridava “Estireu-vos a terra!” És clar, jo tampoc podia comprar-me una furgoneta... Quina relació tens amb els teus fills? Durilla... Jo sóc una persona molt cordial, no sóc cridaner encara que de vegades faig una mica de Guàrdia Civil. Sóc més aviat de deixar-les caure, de suggerir i incidir. Ells tenen la seva pròpia vida i tot i que jo estic disposat al que necessitin ells no ho estan tant. Aquest ser “fill d´algú” és preocupant. Preocupant, en quin sentit? Els meus èxits no se celebren mai a casa, procuro no estar per sobre e ningú i que el fet de ser conegut no els faci mal. Tot i així de vegades és inevitable perquè surts al carrer i la gent et coneix i et fa comentaris simpàtics. Ells aleshores contesten que a casa no sóc igual. Sempre he procurat orientar els meus fills però mai no els he manat ni obligat a res. En aquest sentit els dóno molta llibertat, fet que m´ha donat algun problema. Què et sembla que un fill teu sigui també artista? Bé, a mi em sembla bé sempre i quan no ho faci per enmirallar-se una mica a mi. Jo sempre li he dit que ha de crear la seva propia personalitat i oblidar-me una mica. Que jo sigui el Joan Pera ha de ser un valor afegit que tindrà despres. A part del Roger algun altre fill s´hi ha dedicat? No, tots han fet “pinitos” perquè era normal que si un dia necesitaba un nano agafés primer un fill meu. A què es dediquen la resta dels teus fills? El gran és sociòleg polític, el segon és artista, el tercer és jardiner, el quart està estudiant física astronáutica i els dos bessons, començaran un direcció d´empreses i l´altre periodisme o relacions publiques. Algun dels teus fills s´ha plantejat ser família nombrosa? De moment només s´ho ha plantejat el gran. Estan decidits a tenir-ne i sinó n´adoptaran. Recomanaries a les famílies formar una família nombrosa? No ho puc dir perquè no ho sé, jo vaig començar tenint-ne un... (riu)Va ser després que van anar venint. No ho he fet ni per guanyar-me el cel... Tenir fills és la cosa més complicada que hi ha al món perquè dones vida a una cosa que no és teva i aquest sacrifici és una mena de sacerdòcia que estàs disposat a fer. Crec que el futur de la humanitat passa per tenir parella i fills perquè el món avanci. A més, jo encara no conec una fòrmula millor. Miro el rellotge i veig que tan sols queden uns minuts per començar la funció. Em sap greu robar-te més temps, és un pel just, oi? Tranquila, ja em sé el guió em diu rient. M´aixeco i abans de marxar veig la seva dona que ve a desitjar-li sort. "Molta merda, Joan!" |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
