 |
 |
|
|
| Asociación de Familias Numerosas de Catalunya | Català
 Versión para imprimir  Enviar a un amigo |
 |
|
|
Entrevista a Irene Rigau, consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya
La Consellera ens rep en el seu despatx de la quarta planta de la seu del Departament de Benestar i Família. Des de les amples finestres, una magnífica vista de Barcelona: als peus, el mar i un bon nombre de petits vaixells, al front, Colon assenyalant l’horitzó, a la dreta, els campanars i terrats del barri gòtic. Deu ser agradable descansar la mirada des de la feina amb aquest mirador. Fa poc temps que el Govern de la Generalitat modificava el nom, ja popular, de la Conselleria de Benestar Social. Lògicament, les raons devien ser importants. Així que comencem, una vegada asseguts... A què es deu el canvi de nom del departament de Benestar Social a Benestar i Família? És la conseqüència d´una voluntat política i també d´una realitat. El Govern volia demostrar, d´una manera explícita, que les polítiques de suport a les famílies són una prioritat. Encapçalar d´aquesta manera el nom del Departament demostra a la ciutadania que hi ha uns fets que ho avalen, i és una de les millors maneres de demostrar la prioritat de la família. Hem anat ampliant progressivament les ajudes, sobretot de famílies amb infants petits i de persones depenents.Va semblar més adequat contextualitzar-ho dient que el benestar social del pais ha d´anar vinculat a un suport important a la unitat familiar, a les famílies, perquè les families són la garantia de la cohesió social. Quines són les línies de suport a la família en les quals treballa actualment el seu departament? Les línies generals són: els ajuts, els serveis, les polítiques d´orientació i assessorament, i la conciliació de la vida familiar. Aquestes són les quatre grans branques. I les línies de suport en concret a les Famílies Nombroses? Catalunya és la primera Comunitat Autònoma que ha establert un ajut específic, directe i universal per a les famílies nombroses, és a dir, independentment dels seus ingressos. Hem volgut diferenciar aquestes famílies, que tenen més càrregues, amb una mesura positiva, que és allargar els ajuts que es donen per fills de 0 a 3 anys, fins als 6 anys en el cas de les nombroses. Hi ha d´altres mesures, que es preveuen en el Projecte de Lllei de Suport a les Famílies, que ja ha entrat al Parlament de Catalunya. Per què és tan baix el percentatge de pressupostos que es destinen a la família a Espanya comparat amb la resta de la Unió Europea? En el seu conjunt la política social és més recent a l´Estat Espanyol. No podem oblidar que la política social pren molta força en els estats democràtics, i que la democràcia al nostre país és relativament recent. Pel que fa a la família, dóna la casualitat que Espanya forma part del grup de països mediterranis que dóna molta importancia a la família, perquè socialment sempre hi ha confiat molt, tot i que li ha destinat pocs recursos. Els països nòrdics, en canvi, s´han refiat poc socialment de la família, però han destinat més recursos. Això ho estem intentant corregir. Implica un canvi de tendència, i suposa un increment progressiu per equiparar-nos a la mitjana europea. Com es durà a terme aquest canvi? L´acció principal d´aquest canvi s´ha de dur a terme especialment des del Govern Central. perquè és ell qui té les polítiques fiscals i, sobretot, la prestació d´ajut per fill a càrrec de la Seguretat Social. Des de les Comunitats Autònomes el que podem fer és complementar, liderar, obrir camí i mostrar una sensibilitat especial. El que cal és que sigui el conjunt de polítiques derivades del Govern Central les que modifiquin aquesta tendència, que ens col.loca per sota de la Unió Europea. Nosaltres vam proposar en el Congrés de Diputats una nova Llei de Suport a les Famílies Nombroses que lamentablement va ser rebutjada, però entenem que reformar la llei actual, molt insuficient, continua sent necessari. Li sembla que els ajuts a Espanya i més en concret a Catalunya haurien de seguir la mateixa línia que a Europa i ser de caràcter universals? Com a Govern de Catalunya el que ens vam proposar va ser incrementar progressivament els ajuts a les famílies amb nens menuts, sobretot amb tendència cap a la universalitat com a principi bàsic. Aquest any Catalunya és la primera comunitat que universalitza ajuts directes per a totes les famílies des del primer fill. Vam començar amb famílies amb ingressos de tres milions i mig de pessetes l´any. Després els ajuts van augmentar fins a sis milions, i enguany aquest ajut ha estat universal per primera vegada. Pensem que és aquesta la tendència que fan les polítiques europees i a la que la Generalitat aspira. Quina interpretació fa de que la família sigui el més valorat i en canvi es parli d´una "crisi de família"? No crec que hi hagi una crisi de família. Quan es pregunta als catalans quina és la institució en la que més confien diuen que és la família. Malgrat els canvis que s’estan donant, està clar que la família és la institució més valorada, que dóna seguretat a les persones, i que no és només una unitat econòmica, sino sobretot d´afecte i estima. Quins són aquests canvis que m´ha comentat? L´allargament de la vida influiex molt, amb tot el que representa la convivència de les diferents edats així com també la solidaritat intergeneracional. La incorporació de la dona al mercat laboral també ha fet canviar molt la família, tenint en compte que la nostra ha estat una societat organitzada perquè l´home anés a treballar i la dona es quedés a casa. Els mitjans de comunicació també han incidit molt a les llars pel que fa a les transmissions de valors, quan abans aquesta tasca quedava pràcticament en mans de les famílies. Creu que a Catalunya el fet de tenir fills porta sovint a discriminacions i fins i tot a estar malament vist per la societat? Al contrari. Crec que el que cal és canviar una mica el tòpic. Quan es parla de família nombrosa es pensa de seguida en quinze fills, i aquests són casos molt minoritaris; la majoria de les famílies nombroses tenen un nombre més baix de fills. Penso fermament que les famílies nombroses no s´han de veure mai malament; al contrari. s´han de veure com una aportació molt important a la societat, i s´ha de valorar especialment l´esforç que fan aquests pares i mares. Hem de defugir dels tòpics que poden donar una visió més simple; jo crec que és a l´inrevés: les vivències de les famílies nombroses són una veritable riquesa. A què atribueix la caiguda tan ràpida i intensa que ha patit la fecunditat a Catalunya? En aquests moments a Catalunya la fecunditat s´està remuntant, però havien arribat a néixer la meitat dels infants que unes dècades abans. De tota Europa erem de les zones amb una natalitat més baixa. Els naixements s´han de veure sempre com un fet positiu, i per això hem de donar suport amb ajuts i serveis. S´ha de donar més confiança a les famílies a l´hora de tenir un fill, i fer que tinguin més facilitats. El futur d´un país està molt lligat a la seva natalitat. Què diferencia la política familiar a Catalunya respecte d´altres comunitats? Una de les principals diferències és que hem estat capdavanters, com he comentat abans, sobretot en la modalitat d´ajuts de caràcter universal i també en ajuts a famílies nombroses. Ja ho hem estat -i ho som- en ajuts a famílies amb persones grans a casa o amb grau de discapacitat (com és el programa "Viure en Família"). També hem estat pioners i capdavanters en el debat i les mesures de la conciliació de la vida familiar i laboral, i finalment ara amb el Servei d´Orientació i Assessorament a les famílies. Amb els ajuts de la convocatòria del 2003 (famílies amb un o dos infants de 0 a 3 anys i famílies nombroses de 0 a 6 anys), 192.000 famílies s´hi podran acollir. A més més, el Govern de la Generalitat establirà en el marc del Pla de l´Habitatge una quota obligada de construcció d´habitatges de superfície més gran per a les famílies nombroses. També es pretén ampliar el nombre d´ajuts i beneficis del carnet familiar. D´altra banda, hem iniciat un programa de formació anomenat "Temps de família", que ens permetrà arribar aquest any a 25.000 pares i mares de Catalunya. Quin és el paper que haurien de fer les Associacions de Famílies Nombroses? Crec que les Associacions han de ser un gran canal per vehicular als poders públics els interessos i les necessitats de les famílies i ser un bon referent de l´evolució de la societat. En aquest sentit cal felicitar FANOC, perquè és una de les entitats més fortes com a Associació Familiar. Comparat amb altres països hem de créixer encara en nombre d´Associacions de famílies i de famílies associades. Agraïm a la Consellera Irene Rigau el temps que ens ha dedicat, mentre fem unes fotografies. Al marxar, passem pel davant dels despatxos de la Secretaria de Família. Penso que en els darrers anys, el protagonisme de la família en les accions de govern, ja siguin locals, autonòmics o estatals, ha crescut com mai. Des de les associacions, esperem i desitgem que aquest moviment no s’aturi |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
