 |
 |
|
|
| Associació de Famílies Nombroses de Catalunya | Castellano
 Versió per imprimir  Enviar a un amic |
 |
|
|
Entrevista a Irene Rigau, Consellera de Benestar i Família
29/06/2003 " LA LLEI ABORDA LA DEPENDÈNCIA COM UN DELS FETS QUE AFECTA MÉS FAMÍLIES"Vicenç Relats- La família, que és una realitat tan vella com la humanitat, té ara una llei de suport. Per què ara, després de 23 anys d'autogovern? Irene Rigau- Arriba ara perquè abans s'han hagut de prioritzar polítiques sectorials, com les d'ensenyament i sanitat, que en els dos casos són polítiques clarament socials a favor de la família. I avançant en el camp de les polítiques sectorials ara era el moment d'integrar en un sol marc normatiu determinats ajuts a les famílies i fer un pas més cap a la seva universalització. Això s'ha pogut fer gràcies a la millora del sistema de finançament. Durant molts anys hem tingut un gran dèficit en política social per causa dels traspassos i mirant a Europa ens faltava consolidar un model de protecció familiar. En tota aquesta legislatura hem estat treballant per a això, creant la secretaria de la família, fent estudis de diagnòstic de les necessitats de les famílies; abordant la conciliació laboral i familiar; aplicant mesures d'ajut econòmic a famílies amb infants i gent gran; ampliant les places residencials de centres de dia i de llars d'infants. Ara calia posar el colofó a tot aquest treball i comptar amb una primera llei de suport, pionera a tot l'Estat. V.R. La llei ha estat pactada entre CiU i ERC i ha tingut el suport parcial de les altres forces, tot i que li han retret falta d'ambició... I.R. Estic satisfeta del suport que ha tingut la llei, que està carregada d'ambició, perquè posa les bases per resoldre els problemes de futur de les famílies davant de circumstàncies noves com ara l'allargament de la vida, l'ocupació femenina i els requeriments educatius dels infants. Es preveu que 600.000 famílies es puguin beneficiar dels ajuts. Amb ERC hem fet un bon treball que partia del compromís d'investidura i ja era conegut que teníem acordat un tracte preferent amb ells en el disseny d'aquesta llei. Però que el PSC també hagi dit que sí al treball de la ponència ha fet que poguéssim parlar d'una àmplia majoria. CiU va aconseguir a les Corts que es considerés família nombrosa a partir de tres fills i la família sempre ha estat una qüestió permanent en el nostre discurs. Fins ara, però, n'hem parlat primer a Madrid perquè defensem que a nivell d'Estat s'han de produir grans canvis en favor de la família. Tot el que són prestacions per fills a càrrec són els Estats qui les dóna, si ens comparem amb Europa. I aquí encara estem en unes quotes de prestació molt baixes i per uns nivells de renda molt baixos. Per això hem fet l'esforç d'impulsar les prestacions de 0 a 3 anys -i fins a 6 anys per a les famílies nombroses- o ajuts per complementar les pensions de viudetat, que serveixen per demostrar quina és la tendència de cara al futur per a un país que vulgui defensar de veritat les famílies. V.R. Des del PSC, el PP i ICV s'han queixat que els ajuts per fills no arribin fins als 16 o 18 anys... I.R. A l'oposició li toca fer retrets i dir que en cas de governar faria més... Però la llei ja diu que aquests ajuts es podran estendre a altres franges d'edat i col·lectius d'acord amb les disponibilitats de pressupost i les prioritzacions que es facin. El fons de garantia per a impagaments de pensions de persones separades i divorciades, per exemple, pensat per als casos amb risc d'exclusió social, veurem quines necessitats té realment quan es comenci a aplicar... Així anirem veient què cal prioritzar i fins on s'arriba. V.R. Hi ha qui diu que la llei és un catàleg de mesures que ja s'aplicaven... Què aporta de nou? I.R. Això no és veritat perquè hi ha una sèrie d'ajuts que són absolutament nous: els ajuts per a part múltiple; per a adopció i acolliment; per a reproducció assistida; el fons per pagar lloguers; el permís que s'introdueix de paternitat de 4 setmanes per al pare; els incentius a les empreses perquè facin política familiar; els plans territorials de conciliació horària; el foment de l'associacionisme familiar, que tindrà avantatges fiscals; el fons de garantia de pensions alimentàries... Tot això són elements nous, bàsics per a una política familiar. Però també és nou reconèixer els serveis d'atenció precoç de caràcter universal i gratuït fins als sis anys i aquest representa el primer servei que es reconeix com a dret en el camp de les polítiques socials. El més important de la llei és que pretén facilitar que les famílies puguin portar a terme la seva funció essencial educativa amb els seus fills i de solidaritat intergenarcional amb els més grans. Per això també reconeix que hi ha famílies amb problemes -en risc de pobresa, violència domèstica...- que necessiten un suport especial. La llei també aborda de manera especial la qüestió de la dependència com un dels fets que afecta més famílies catalanes, que veuen com s'allarga la vida dels seus membres més grans. I per a ells es dissenya un suport que ha de permetre la vida amb qualitat i que la família se'n pugui fer responsable. V.R. ¿Catalunya se situa en la línia de les polítiques familiars europees? I.R. Les polítiques socials avancen quan la democràcia està consolidada i no podem oblidar que al nostre país aquest procés és recent. Primer ha calgut resoldre les polítiques de sanitat i ensenyament i cal recordar que l'ingrés a la Unió Europea va exigir alguns ajustaments, com ara que l'ensenyament obligatori arribés fins als 16 anys... A Catalunya tenim algunes línies diferents en aspectes familiars, perquè aquí ara mateix oferim un grau d'escolarització de nens entre 3 i 6 anys que pocs països europeus tenen. I això s'ha prioritzat abans que els ajuts econòmics, mentre que alguns països han prioritzat els permisos marentals. En l'àmbit de l'Estat espanyol, però, la llei ens permetrà fer un salt en ajuts universals que ens portarà a convergir amb les polítiques familiars europees.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
